Internet és avui dia el paradigma de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que s'han incorporat a la societat d'una manera tan important que aquesta ja és inconcebible sense elles. La globalització tecnològica enriqueix i potencia algunes persones, moltes, però en margina unes altres en la decadència, cosa que origina una polarització social i geopolítica no desitjable.
Perquè les tecnologies de la informació i la comunicació treballin a favor de la igualtat d'oportunitats d'accés al coneixement, es necessiten polítiques d'actuació i programes que considerin l'accés tècnic, el que anomenem connectivitat, però també s'han de tenir en compte la multitud de barreres econòmiques, socials, educatives, culturals i generacionals que impedeixen a l'usuari accedir i contribuir als continguts de la Xarxa i al seu correcte ús.
Les TIC s'aprofiten en tot el camp social.
En l'àmbit de la participació ciutadana, per exemple, s'han iniciat vies interessants, com les diferents innovacions de la comunicació política electrònica. En l'educació, les tecnologies de la informació i la comunicació produeixen una tendència a la desjerarquització, que ve donada per la possibilitat que el receptor, el discent, exerceixi alternativament el paper d'emissor i receptor de manera molt més efectiva que en la relació pedagògica tradicional.
També és important l'ús de la Xarxa com a arxiu d'informació i font de coneixements, i la continuïtat de la informació i el coneixement per mitjà d'una relació interactiva i permanent, sobretot a través de la creació de grups d'interès, de comunitats virtuals docents i de recerca. En l'àmbit pròpiament universitari, aquesta coordinació d'esforços s'hauria de traduir en la creació d'espais intercampus a Internet, que fomentin no tan sols la comunicació, sinó també l'activitat acadèmica entre universitats i ciutadans del mateix país o de diferents països o àmbits geogràfics iberoamericans.
Estem fermament a favor del desenvolupament i ús de les TIC, no com a panacea, que no ho són de cap manera, i sí com a potenciadores de tot allò que val la pena de potenciar i fins i tot crear.
